Hi ha festes que no només s’expliquen: s’han de viure. La Festa de l’Os de Prats de Molló és una d’aquestes. Fa un parell de setmanes vaig tenir l’oportunitat de ser-hi, de recórrer els seus carrers amb la càmera a la mà i de viure en primera persona una celebració intensa, autèntica i profundament arrelada al territori.

Des del primer moment notes que no ets davant d’una festa qualsevol. A Prats de Molló, la tradició és viva. Es respira als carrers, en la gent, en la tensió del moment i en aquella energia que es genera quan tot un poble viu una celebració que sent com a seva.

Una tradició amb arrels profundes

La Festa de l’Os és una de les tradicions més emblemàtiques del Vallespir i conserva un simbolisme ancestral lligat al final de l’hivern i a l’arribada de la primavera. La figura de l’os, animal salvatge i poderós, pren el protagonisme en una celebració que barreja ritual, representació popular i una connexió molt forta amb la identitat local.

A Prats de Molló, aquesta festa no es viu com una recreació per als visitants. Es viu com una expressió real de cultura popular. I això és, probablement, el que la fa tan especial: la sensació que tot el que passa té sentit, té memòria i té ànima.

Viure-la en primera persona

Ser-hi dins canvia completament la manera d’entendre-la. Veure fotos o vídeos pot ajudar a imaginar-ne l’ambient, però res no s’assembla a viure-ho al mig dels carrers, envoltat de gent, de corredisses, de nervis i d’expectació. Hi ha moments en què sembla que tot es mantingui en suspens, i de sobte esclata el moviment. La gent corre, s’aparta, mira enrere, busca espai per escapar, i tu intentes seguir el ritme de tot plegat mentre passa davant teu a una velocitat impressionant. És una festa que et manté alerta constantment, perquè tot pot canviar en segons i perquè la distància entre l’espectador i l’acció pràcticament desapareix. Aquesta proximitat és, precisament, una de les coses que més impacten. No ho vius des de fora. Ho vius des de dins.

El repte de fotografiar la festa

Com a experiència fotogràfica, va ser un repte fascinant. La Festa de l’Os exigeix rapidesa, intuïció i molta atenció. La velocitat de l’acció, la quantitat de gent, el moviment constant i la necessitat d’anticipar-te fan que cada fotografia sigui gairebé una petita decisió instintiva. No es tracta només de capturar el que passa, sinó d’intentar avançar-te al moment. Buscar expressions, mirades, gestos, corredisses, tensions, cares, braços, moviment. Intentar congelar una energia que és difícil d’explicar si no l’has viscuda. Per això, més que fotografiar una festa, la sensació era la d’intentar capturar una atmosfera. Una força col·lectiva. Una tradició viva. I aquest és, segurament, un dels aspectes que més em va atraure com a fotògraf: res no estava preparat per a la càmera, però tot tenia força visual.

Cultura popular viva i arrelada

Una de les coses que més em va impressionar és com de profundament arrelada està aquesta festa a la comunitat. No és només una cita festiva. És una tradició que es manté viva perquè la gent la sent seva, la transmet i la viu amb intensitat. A Prats de Molló, la cultura popular no és només memòria: és present. És als carrers, en la implicació de la gent, en la manera com la festa transforma el poble i en la força simbòlica que conserva. I això es nota en cada detall.

I no, l’os no em va enganxar

I no, finalment l’os no em va enganxar. Tot i això, la veritat és que va passar més d’un cop ben bé davant meu. Tan a prop que, en un dels moments més intensos, em va arribar a tacar els braços. Va ser d’aquells instants que et fan somriure després, però que mentre els vius et mantenen amb l’adrenalina al màxim.Vaig marxar amb moltes fotografies, però sobretot amb la sensació d’haver viscut una experiència autèntica, d’aquelles que no només documentes, sinó que també et remouen. I crec que això és el més especial de la Festa de l’Os de Prats de Molló: que no només la veus, la vius.